Twitter Facebook Instagram Youtube

L’ortoimatge de temperatures del vespre (esquerra) ens proporciona una vista de la temperatura del territori en el instant en que ja no hi ha efectes degut a la insolació solar. Per tant, és la temperatura del territori que prendrem com a referència: les variacions respecte a aquesta temperatura seran indicadors d’alguna anomalia tèrmica.

L’ortoimatge de temperatures de la matinada (dreta) ens proporciona una vista de temperatura del territori on, ja que ha passat tota la nit i no hi ha hagut insolació, les variacions registrades des del vespre seran atribuïbles a l’activitat humana o la deficiència d’aïllament en les cobertes.

A partir d’aquestes ortoimatges de temperatura s’ha generat un mapa de gradients o variacions de temperatures sobre les cobertes. Per fer una visualització més clara a la imatge s’assignen diferents colors als 32 nivells de gradients tèrmics disponibles, d’això resulta el mapa d’eficiència energètica següent:

Aquest mapa ens dona una idea de les pèrdues tèrmiques que es produeixen per la teulada.

Aquest mapa té per objectiu avaluar el potencial d’aprofitament solar de les cobertes de Badalona.
A l’enllaç adjunt es poden visualitzar els mapes d’irradiació solar global horitzontal i els mapes d’idoneïtat per a instal·lacions fotovoltaiques i solars tèrmiques. Els valors d’irradiació es mostren segmentats per als polígons dels plans de teulada. Els nivells d’adequació termosolar i fotovoltaic són lleugerament diferents per adaptar-se millor a les característiques pròpies dels captadors.


Si premem la icona

se’ns obrirà la llista de capes visibles següent:

Aquí podrem seleccionar la informació mostrada en el mapa.

Per seleccionar un polígon corresponent a una teulada cal seleccionar prèviament la icona

i després tocar la teulada que ens interessa. Quan s’ha selecciona un polígon es desplega una finestra amb resultats específics pels polígons seleccionats. Aquesta finestra proporciona informació geomètrica, energètica i econòmica dels polígons seleccionats. Inclou el nombre de panells recomanat, una estimació del cost de la inversió, el retorn econòmic previst i el temps d’amortització.

Per fer aquests càlculs s’han hagut de fer vàries hipòtesis sobre preus, l’increment del preu de l’energia (6%/any), d’interessos del capital (2%/any), degradació dels panells (1%/any), eficiència dels panells (15%) i pèrdues del sistema (14%). Alguns d’aquests paràmetres són modificables per part de l’usuari.

Tots aquests càlculs s’han d’entendre com a una primera aproximació per a una instal·lació de panells amb la orientació e inclinació indicada. En cap cas substitueixen els càlculs i recomanacions que farà un instal·lador professional experimentat.

La aplicació de càlcul d’aprofitament solar està encara en fase de desenvolupament per la qual cosa està en constant evolució. Lamentem les molèsties que aquesta introducció de millores de prestacions i de correcció dels problemes detectats pugui ocasionar.

Per a més informació cliqueu aquí.

Amb una resolució espacial propera als 4 m es van processar les dades tèrmiques sobre el municipi de Badalona.

Per a tot el municipi, s’ha generat un mapa temàtic, amb les principals isolínies de temperatura que ens permet tenir un millor coneixement del comportament tèrmic de l’ecosistema urbà. Aquesta informació temàtica s’utilitza per analitzar la distribució tèrmica de la ciutat per veure’n la importància de la morfologia urbana, la tipologia de materials, les cobertes, les cobertes vegetals. Resulta doncs una eina de primordial importància com suport per a la decisió de la planificació del municipi.

El terme illa de calor urbana fa referència a un àrea urbana que està significativament més calenta que les àrees rural veïnes o de referència degut a l’activitat antropogènica (la literatura científica parla de diferències superiors als 4-4.5ºC es pot parlar d’illa de calor). Cal notar que la temperatura a nivell de carrer, és a dir, per sota de l’alçada dels edificis, representa millor la temperatura de la zona urbana, ja que és on té lloc l’activitat de les persones. La temperatura a nivell de carrer és usualment superior a la temperatura de terrats i cobertes d’edificis, degut a que aquestes estan més obertes i ventilades.

En aquest mapa es pot observar les zones per sobre de la temperatura de referència d’àrees rurals veïnes. On es destaca les temperatures més elevades sobretot als barris del Centre, Casagemes, Bufalà, La salut, Sant Joan de Llefià, Sant Mori de Llefià.

Efecte via ràpida C31

El efecte tèrmic de la via ràpida C31 ens permet veure la distribució de la temperatura a 500m banda i banda del centre de l’ autopista C31.

Sobre l’eix de la C-31, es van dissenyar dos vols amb el sensor tèrmic de l’ICGC. Un vol al vespre i l’altre de matinada per veure el possible impacte de la C-31 com a infraestructura generadora de calor cap al seu voltant.

S’ha observat una influència en la temperatura en relació amb la distància a l’eix que representa la C-31 fins a uns 80-100 m. Aquesta influència és més gran al vespre que a la matinada. Després del pas de totes les hores nocturnes, la temperatura tendeix a suavitzar-se cap a un equilibri tèrmic.

Igualment, s’ha posat de manifest la importància de les cobertes vegetades. Amb dades de l’ICGC s’ha estimat l’índex de vegetació o NDVI al voltant de la C-31. Aquesta informació s’ha analitzat conjuntament amb les dades tèrmiques i s’ha pogut observar com aquelles zones amb vegetació vigorosa (a partir de valors de 0,3-0,4 de l’índex NDVI) la temperatura es suavitza. Aquest fenomen és especialment significatiu en el vol del vespre.

Mapa de contaminació lumínica mostra les luminàncies en tots els carrers de la ciutat

El mapa de contaminació lumínica mostra les luminàncies en tots els carrers de la ciutat (la luminància ens indica la quantitat de llum emesa o reflectida pels elements). El mapa de luminàncies en cd/m2 s’ha confeccionat a partir dels nivells de les radiàncies captades a les imatges dels vols nocturns realitzats. El mapa té una resolució espacial de 25 cm.

Les dades obtingudes ens serveixen per:

  • Detectar els punts de contaminació lumínica (excés d’il·luminació)
  • Detectar el tipus de reflector de cada punt de llum (lluminàries sense reflector)
  • Detectar zones amb escassa il·luminació
  • Veure el nivell d’uniformitat de la il·luminació
  • La inclinació del feix lluminós
  • Detectar els diferents tipus de llums i comptabilitzar-los

El mapa de luminàncies està segmentat en 13 nivells de luminàncies, amb aquesta segmentació s’obté una visió sinòptica de les diferents emissions de llum a tot el municipi de Badalona.

Mapa de luminàncies està segmentat en 13 nivells de luminàncies

Classificació de natura de llum dominant

Els sensors ens aporten també informació de l’espectre lumínic (en concret disposem de valors per a les 126 bandes recollides pel sensor). Això ens permet discriminar amb exactitud els principals tipus d’il·luminacions del municipi.

En la imatge següent es mostra un exemple molt clar com a partir de les dades de l’espectre podem saber el tipus de llum, en aquest cas les llum són de vapor de sodi d’alta pressió.

Espectre on podem saber el tipus de llum, en aquest cas les llum són de vapor de sodi d’alta pressió

Plaça del Vaixell de Maria Assumpta: Il·luminació del tipus vapor de sodi d’alta pressió

Altres signatures espectrals trobades en diferents àrees del municipi són de diferent origen, com les làmpades de vapor de mercuri, LEDs, halogenurs metàl·lics, fluorescents, etc.

El mapa resultant presenta set classes segons la natura dominant en l’àrea d’influència dels punts de llum detectats i només s’ha efectuat la classificació en la superfície que s’ha observat il·luminada excloent les àrees sense llum:

  • VSAP: vapor de sodi d’alta pressió
  • HM: halogenurs metàl·lics
  • VM: vapor de mercuri
  • FL: fluorescent
  • LED
  • Halo/incan: halògena o incandescent
  • No class: altres o sense classificar

Mapa de classificació de la natura de llum dominant derivat de la fusió de dades AISA Eagle II i DMC. A baix el detall del requadre de la vista de la imatge superior

Mapa de classificació de la natura de llum dominant derivat de la fusió de dades AISA Eagle II i DMC. A baix el detall del requadre de la vista de la imatge superior.

Cada punt de llum detectat i la seva àrea d’influència (entenent àrea d’influència com l’àrea il·luminada predominantment pel punt de llum detectat) s’ha classificat assignant la natura de llum dominant en tota l’àrea d’influència, tenint en compte la informació espectral i els índexs derivats en tota l’àrea d’influència.

Cal observar que gran part de la il·luminació observada o bé està generada per làmpades mixtes, o bé la implementació en el territori barreja en les mateixes àrees làmpades de diferent natura. Per aquest motiu, en les àrees d’influència dels punts de llum detectats, es proporciona la natura de llum predominant, en el ben entès que en la mateixa àrea pot haver il·luminació de diferent natura a la classificada.

Amb les dades obtingudes ens ha permès calcular la següent distribució global de la tipus de llum dominant a les làmpades del municipi.

Amb les dades dels canals infraroig proper (on la vegetació és altament reflectiva) i vermell (fortament absorbida per fer la fotosíntesi) de les càmeres fotogramètriques de l’ICGC, es determina l’índex de vigor de la vegetació o NDVI, amb resolucions al voltant dels 50 cm.

L’índex NDVI no indica només on hi ha vegetació sinó informació relativa al seu estat de salut/vigor. Les cobertes vegetades i el seu estat són un important regulador de variables com la temperatura, la precipitació o la presència de contaminants.

L’anàlisi del verd urbà permet obtenir indicadors com ara els metres quadrats d’espai verd per cada ciutadà, permet també conèixer aquells barris menys afavorits en quant a la distribució de zones verdes i també la connectivitat del verd urbà amb els espais naturals de la rodalia.