Twitter Facebook Instagram Youtube

Una passejada submarina pels nostres fons

El litoral de Badalona, malgrat que és un indret molt humanitzat, encara constitueix un patrimoni natural molt valuós. Aquest patrimoni està sotmès a una gran pressió humana. La pesca professional i esportiva incontrolades, les deixalles i els abocaments sense control empobreixen aquest patrimoni.

En un litoral profundament marcat per l’activitat humana, a Badalona domina un paisatge submarí de fons de sorra, però també hi trobem fons de tipus rocós o de substrat dur: espigons, el pont del Petroli, la barra de roques que hi ha entre el CN Bétulo i Montgat i les roques del coral·ligen que trobem a partir de 30 metres de fondària.

Posar-se unes ulleres i capbussar-se per observar la diversitat d’animals marins que viuen al fons del mar és una manera diferent de gaudir de la platja i del litoral de Badalona. Ben a prop de la platja, a molt poca fondària, ja es pot observar una gran diversitat d’organismes.

Els animals marins formen part del patrimoni natural de Badalona. Cal respectar-los i protegir-los. No els toqueu ni els agafeu, així altres persones podran gaudir d’aquesta diversitat.

Des d’aquí us convidem a fer una passejada submarina virtual pels paisatges submarins més característics de Badalona.

És el fons més característic de Badalona i, encara que no ho sembli, hi trobem una gran diversitat d’organismes. La sorra és un substrat que amb les ones i els corrents marins es mou, i això fa molt difícil l’arrelament d’algues i d’animals que necessiten un substrat sòlid per fixar-s’hi. A més, la granulometria de la sorra és variable segons la fondària a causa de l’hidrodinamisme. Així, a mesura que guanyem fondària, la sorra és més fina, fins que al voltant dels 20 metres de fondària ja podem dir que el fons és de fang. Els animals que hi trobarem presenten unes adaptacions molt marcades que els permeten viure i alhora passar desapercebuts en un medi tan hostil.

Imatges relacionades

Cap al cantó de llevant de la badia de Badalona, entre 16 i 22 metres de fondària i a tocar de Montgat, queden les restes del que fins no fa gaire fou la comunitat marina més rica i diversa de Badalona: els prats submarins de posidònia. Actualment, del que els pescadors anomenen l’alguer només en resta un entramat de mata morta amb aspecte de bosc cremat. Durant molts anys, a la nostra ciutat, el mar ha estat un abocador de residus industrials i domèstics. Un dels tributs que hem hagut de pagar per aquest desgavell és la desaparició dels prats submarins de posidònia. Malgrat tot, entre la mata morta, encara podem observar nombrosos organismes, molts dels quals són típics dels prats submarins de posidònia. A més, aquest substrat constitueix un refugi per a animals característics de fons rocosos i no és rar observar-hi algun congre o alguna escórpora.

El fet que l'Alguer de Badalona ha desaparegut ha fet que el programa de recerca sobre la posidònia es faci a Mataró.

Imatges relacionades

A Badalona, a poca fondària (com a màxim a 3 metres) hi trobem restes d’espigons escampats, sobretot al cantó sud de la platja. També, entre el CN Bétulo i Montgat trobem una barra de roca natural anomenada les Antines. Aquests biòtops constitueixen un fons rocós a l’abast de tothom on podem observar fàcilment una gran diversitat d’organismes marins que troben refugi i un substrat entre les roques. És el lloc ideal per capbussar-se i deixar-se sorprendre per la diversitat d’organismes marins que trobem a Badalona.

En els darrers anys, les Antines han desaparegut pràcticament degut a l'entrada massiva de sorra que les han tapat.

Imatges relacionades

Aquesta estructura situada al bell mig del sorral de la badia de Badalona constitueix una mena d’oasi de substrat dur al mig de la sorra. Les columnes del pont del Petroli, a la part més fonda, estan plantades sobre uns 11 metres de fondària. Això ens permet d’observar organismes associats a substrat dur, però de més fondària que les roques i els espigons. A més, a l’entramat de columnes hi creixen gran quantitat de musclos, on, alhora , entre les seves closques, trobem un gran nombre d’invertebrats adherits que constitueixen una font de menjar que atrau una gran quantitat de peixos.

Imatges relacionades

A partir de 30 metres de fondària, sobre el fons marí de Badalona afloren barres rocoses que són antigues línies de costa fossilitzades. Allí també trobem una comunitat força exuberant formada per nombrosos invertebrats i peixos. Hi destaca la presència de gorgònies de dimensions considerables i una gran diversitat d’invertebrats de vida fixa. En aquest biòtop també trobem espècies de gran valor comercial, com per exemple llagostes, llobregants, rascasses, congres, etc. Val a dir que aquesta comunitat marina s’ha vist també molt afectada per la contaminació, la sobrepesca i els canvis en l’hidrodinamisme, els quals han enterrat moltes de les roques.

Imatges relacionades

També, si mirem cap al blau, és a dir, entre dues aigües, trobem una gran diversitat de vida. Com a exemple, val la pena destacar les grans meduses (Rhizostoma) que durant l’estiu podem observar a poca fondària. També, durant els mesos d’estiu, és habitual observar grans concentracions d’uns peixos semblants a les sardines, les alatxes (Sardinella aurita), que formen moles molt denses.

Imatges relacionades