Préstecs hipotecaris

Els préstecs hipotecaris

Els préstecs hipotecaris són la modalitat creditícia a la qual recorrem habitualment per finançar la compra d’un habitatge. La garantia principal exigida és el propi immoble adquirit. No obstant això, cal tenir en compte que, segons la Llei Hipotecària actual, el deute persisteix encara que es lliuri l’habitatge al banc, tret que s’hagi pactat específicament la dació en pagament.

A diferència dels préstecs personals, les hipoteques solen oferir:

• Interessos més baixos: En tenir una garantia real (l'immoble), el risc per a l'entitat és menor.

• Terminis més llargs: El període de devolució es pot estendre durant dècades.

Índexs de referència

Els tipus d'interès dels préstecs hipotecaris variables es calculen a partir d'índexs de referència que es publiquen mensualment al BOE. Aquests són els més rellevants:

EURIBOR (Euro Interbank Offered Rate): És l'índex més utilitzat a Espanya. Representa el tipus mitjà al qual les entitats financeres es presten diners entre elles dins de la zona euro.

IRPH (Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris):

• IRPH d'entitats: Actualment és l'únic vigent d'aquesta categoria (antigament es dividia entre "bancs" i "caixes"). Es calcula a partir de la mitjana dels tipus d'interès dels préstecs hipotecaris a més de tres anys concedits pel conjunt d'entitats de crèdit.

A diferència de l'Euríbor, l'IRPH inclou comissions i altres despeses, per la qual cosa sol ser més elevat (inclou la TAE).

MIBOR a un any: Índex del mercat interbancari de Madrid. Tot i que ha estat substituït majoritàriament per l'Euribor, encara s'aplica en alguns contractes antics.

CECA (Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvis): Era el tipus de referència de les caixes d'estalvis. Actualment està en desús per a noves contractacions i ha estat substituït en la majoria de préstecs vigents.