A data d’avui és el gran parc i el veritable pulmó verd de Badalona, tant per les seves mides (10,8 ha) com pel seu valor històric i paisatgístic. Ubicat al barri de Casagemes, limita al nord amb l’autopista del Maresme (C-31), a l’oest amb el carrer de la Seu d’Urgell, al sud amb el carrer de Sant Bru i a l’est amb la riera de Canyadó.
Podem diferenciar en aquest gran conjunt històric diferents àrees:
- Els jardins romàntics, amb una vegetació tupida on predominen els còcculs, espècie exòtica introduïda durant el s. XIX. En aquesta zona ens trobem una sèrie d’elements típicament romàntics: el llac, diferents tipus de fonts ornamentals, escultures, glorieta.
- La zona d’horts, actualment sense cap ús.
- Esplanada superior, zona molt emprada per celebrar actes populars.
- Passeig central, que comunica les dues finques, i que es troba flanquejat per plataners centenaris.
Una mica d’història.
De propietat privada fins els anys 70 Can Solei i fins els anys 90 Ca l’Arnús, en el seu inici van ser una sola finca, i per això, totes les millores que es duen a terme volen potenciar la unitat del conjunt. Per a més informació consulteu l’apartat de jardins històrics.
Parc situat damunt del tram de la riera que porta el mateix nom, i que discorre entre la carretera B-500 i la N-II
Inaugurat l’any 2000, ocupa una extensió de 2 ha., i va obtenir diferents premis pel seu disseny (2on premi AiA Continental Europe, Internacional Design Awards, 2000; finalista FAD d’Espais Exteriors, 2000 i II Premi Europeu de Paisatge Rosa Bauba, 2002).
El parc de la Riera de Canyadó es un espai verd de caràcter lineal i que connecta amb el parc de Can Solei-Ca l’Arnús, i que està dividit en dos sectors diferenciats a l’alçada del pont de l’autopista.
El parc està constituït per diferents terrasses, amb paviments de diferents textures i colors, i destaquen diversos murs de gabions.
En quan a la vegetació destaquen els pollancres, però també hi podem trobar lledoners, roures i fins i tot robínies i cireres del Japó.
El parc de la Bòbila es troba ubicat en el barri de la Morera. Delimitat durant la seva primera fase per l’Avinguda Bac de Roda, pels carrers Molí de la Torre i Torrent de la font i pel parc Serentill, actualment ja s’ha ampliat riera amunt més enllà de Bac de Roda, arribant pràcticament al carrer Puigmal, de manera que compta amb una superfície total d’unes 3,5 ha.
Dóna servei a les comunitats veïnals de Bufalà i La Morera. El parc es troba situat en la frontera entre els dos barris.
Ocupa una riera canalitzada, la qual divideix el parc en dues parts. La riera que discorre per aquest parc forma part d’un sistema fluvial que constitueix un autèntic corredor biològic dintre de la ciutat de Badalona, el qual va des de l’autopista B-20 fins a l’autopista del Maresme.
Delimitat pels carrers d’Anna Tugas, Sant Jeroni de la Murtra i la travessera de Montigalà, ocupa una extensió de 4,2 ha, i constitueix una continuació del parc de Montigalà.
Parc d’estil paisatgístic de caire autòcton, on també s’admet que s’incorpori la vegetació espontània del lloc.
El sòl és de sauló, llambordes de junta oberta, entapissat amb gespa i praderia. Els murs són de terra armada i els talussos estan reforçats amb escullera.
El parc inclou dues categories d’espais de circulació:
- Espais que admeten trànsit rodat i de vianants.
- Espais que només admeten l'ús de vianants i/o bicicletes.
Integrat al parc hi discorre el carril bici.
Parc dissenyat amb finalitats multidisciplinars, inaugurat el 1985 i de mida mitjana (1,8 ha). Es tracta d’un parc urbà d’ús veïnal que es troba ubicat dintre d’un sector d’habitatges d’alta densitat, entre l’avinguda del Doctor Bassols, el carrer Àsia, el carrer de Joan Valera i l’avinguda d’Àfrica.
De vegetació senzilla, és un parc aterrassat, amb vegetació bàsicament arbòria i arbustiva. Hi trobem pins, pollancres, sòfores, alzines i xipressos. A tocar amb el carrer Àsia, trobem un passeig pavimentat amb plàtans i palmeres. Els camins són de sauló i disposa d’un amfiteatre que permet acollir festes populars, mítings i celebracions de caire lúdic.
Amb una superfície de 8,1 ha, i delimitat per l’avinguda de Puigfred, el carrer de Sant Fermí, la travessera de Montigalà i la Rambla de Sant Joan, constitueix un dels parcs més visitats pels ciutadans de Badalona, des de la seva inauguració l’any 1991.
El tronc central és dissenyat com a parc semiforestal, amb pendents suaus de verd segat, i acompanyat per una vegetació mediterrània d’alzines i pins i rematat amb camins pavimentats. Si ens endinsem per l’entrada de l’avinguda de Puigfred trobem un camí ample flanquejat amb xicrandes i gespa.
Es troba connectat amb el parc de les Muntanyetes a través del corredor ample que constitueix la Rambla de Sant Joan. La connexió amb el parc G-5 és molt més propera, gairebé a tocar si no fos per la barrera aparent que constitueix el pont que els separa i sobre el qual passa la Travessera de Montigalà.
Per altra banda, el parc de Montigalà s’uneix als espais lliures naturals de la part nord del barri de Montigalà més propers a l’autopista a través del camí de Sant Jeroni de la Murtra.
De recent construcció (es va inaugurar el 2007), i amb una superfície notable (1,3 ha), i es troba delimitat pels carrers migjorn i Nelson Mandela.
Aquest parc s’ha convertit ràpidament en el lloc d’esbarjo dels residents dels voltants, doncs compta amb una esplanada de gespa completament plana, on hi ha pins, alzines i roures, també amb jocs infantils, i una cistella de bàsquet en una zona pavimentada amb tipuanes. També hi ha un camí fet de travesses de fusta que el travessa en diagonal, vorejat de pollancres.
Cal dir que l’aigua de reg prové del pou de Can Barriga.
Inaugurat el 1982, és un espai que ja compta amb una certa història, doncs va ser de les primeres zones verdes creades en democràcia. Delimitat per la Rambla de Sant Joan, el camí de Sistrells i l’avinguda de Catalunya, ocupa una superfície de 1,5 ha, on abunden els arbres de gran port (la majoria plàtans) i els parterres enjardinats amb gespa i arbustiva que també ha assolit un bon desenvolupament. Tots els camins són de sauló. Recentment s’hi ha construït una àrea de gossos.
Es tracta d’un gran parc (ocupa 6,1 hectàrees), inaugurat en diferents fases entre el 1990 i el 1999, i delimitat per l’avinguda de Salvador Espriu, l’avinguda d’en Caritg i el carrer de Pere Martell, al barri de Sistrells.
Al trobar-se sobre un turó, el parc ofereix vistes privilegiades de la ciutat de Badalona i del mar. Les seves dimensions també ofereixen la possibilitat d’aïllar-se totalment del soroll generat per la ciutat.
Parc d’estil forestal, aglutina un gran nombre d’espècies mediterrànies. La muntanya s’envolta de camins de sauló, alguns dels quals asseguren la terra amb travesses de tren. En aquest parc hi trobem pins, alzines, oms, tipuanes, braquiquítons, freixes, palmeres i planta arbustiva com ara els romanís, els marfulls, els llentiscles, les ginestes, els cotoneàsters, les heures i les estepes.
Una mica d’història.
Diverses excavacions efectuades durant la primera meitat del segle XX posaren al descobert diverses sepultures paleocristianes. Aquests enterraments es feien en cementiris romans ubicats prop de la Via Augusta, que passava a tocar de la muntanya. Actualment les restes han desaparegut, ja que durant molts anys hi hagué una extracció intensa d’argiles per a les bòbiles des de fa més de dos segles.
Gràcies a la seva situació privilegiada, durant el segle passat es va utilitzar com a posició defensiva, raó per la qual l’exèrcit espanyol l’ocupà fins als anys vuitanta.
Petit parc (0,52 ha) enjardinat a dos nivells. Inaugurat el 1993, es troba delimitat per l’avinguda de Martí Pujol, el carrer de Tànger i el carrer de Xaloc, al barri de Bufalà.
Els arbres d’origen mediterrani, pins i alzines, comparteixen l’espai amb arbres de port exòtic com les xicrandes i els pebrers bords. També hi trobem alguns arbres de l’antiga finca de Can Barriga. Cal destacar que el reg d’aquest parc, així com el del parc de Nelson Mandela, es fa amb l’aigua provinent del pou de Can Barriga.
El parc queda estructurat en 3 zones: la zona més propera a l’avinguda Martí Pujol, que es troba totalment coberta per gespa i vegetació arbustiva, una segona zona coberta per sauló, on es troben els jocs infantils i la zona de descans, i per últim, el talús que permet arribar fins al carrer Tànger.
Una mica d’història. Aquesta zona verda es va construir sobre part dels terrenys que ocupava l’antiga finca de Can Barriga. L’antiga masia i el seus voltants es troben ocupats actualment per una escola d’educació especial.
Parc de dimensions considerables (ocupa una superfície de 6 ha.) i de caire forestal, data de l’any 1994.
Delimitat pel carrer de la Ciència, la travessera de Montigalà, el carrer de Sant Jeroni de la Murtra i l’avinguda de la Comunitat Europea, és una gran esplanada de prat amb pins, alzines, alzines sureres i arbust mediterrani. El parc és entapissat amb herba, que se sega amb freqüència. Els camins són pavimentats.
De molt recent construcció (any 2004), en realitat encara no ha estat oficialment inaugurat, doncs a data d’avui no s’ha finalitzat del tot. De fet, fins l’any 1999 aquests terrenys eren un abocador, que l’any 2000 va ser clausurat i que ha patit fins el moment dues actuacions de restauració paisatgística, que han consistit en segellar els antics abocaments amb aportacions de terra i plantacions massives de vegetació de caire forestal, com pins, alzines, ginesta i cirerer d’arboç. També s’ha hidrosembrat per obtenir una coberta herbàcia a tota la superfície.
Ocupa aproximadament 24 hectàrees, on podem trobar dues àrees de descans amb bancs, amb vistes panoràmiques sobre la Mediterrània que arriben des de Barcelona fins a Montgat.
Parc de 3,4 ha, caracteritzat per ocupar uns turonets artificials, d’on prové el nom de “Muntanyetes”. Va ser construït en dues fases, finalitzant la segona durant l’any 2003.
Es troba delimitat pels carrers Mendelssohn, Rossini, dels Apenins, el Passeig d’Olof Palme i el carrer de Liszt.
En la seva part més alta, els turons compten amb dues petites plataformes on es troben ubicats els jocs infantils. La zona dels turons també disposa de camins i zones per passejar i relaxar-se. Per altra banda, el recinte del parc també compta amb extenses esplanades pavimentades amb arbrat.
Parc de petites dimensions (0,81 ha), delimitat per l’avinguda de Martí Pujol i pels carrers Guerau de Liost i John Lennon.
Es tracta d’un parc inaugurat l’any 1999 i de caràcter veïnal que disposa d’àrees lliures destinades al descans i les quals contribueixen a la reunió i a la integració dels residents de la zona. Entre ells hi ha parcel∙les enjardinades amb gespa i arbrat ja consolidat (pins, roures, arbrat de flor, palmeres i arbustiva diversa) i zones destinades a diferents activitats: àrea de jocs infantils i àrea de gossos.
