A cura d'Angelica Tognetti. Obres d'Ortésia Cabrer-Espuny, Natalia Domínguez, Juan David Galindo, Consol Llupià.
L'exposició, comissariada per Angelica Tognetti, reprèn el que s'assumeix com un insult per a donar-li la volta: el “retard”. El retard és el dret que tenim a arribar tard, arribar d'una altra manera o directament no voler arribar on ens empeny el mandat de la "normalitat". «Polítiques del retard» explora les nostres maneres d'arribar tard com altres maneres legítimes de viure el món més enllà del dictat de la temporalitat productivista i explotadora del capitalisme contemporani.
L'oposició entre les peces de Juan David Galindo Guarín i Natalia Domínguez, on reina la hiperproducció, i les obres de Ortésia Cabrera-Espuny i Consol Llupià García, en les quals s'habiten el dolor, el gaudi i el trauma exemplifiquen la necessitat de trencar amb el temps normatiu al qual estem sotmesos.
És enfront del cos mecànic i la seva temporalitat accelerada on l'exposició reivindica l'existència de cossos i temporalitats que no encaixen dins del sistema dominant: els cossos malalts, els cossos cansats, els cossos que renuncien, els cossos disca.
L'exposició ens convida a preguntar-nos: quines temporalitats tenen dret a habitar els nostres cossos? com rebentem el temps normatiu? Tal vegada començant per concedir-nos la possibilitat de no arribar, d'arribar d'una altra manera, d'arribar tard i a destemps.
Activitats paral·leles
La programació es completa amb diverses activitats gratuïtes per aprofundir en els continguts de la mostra:
P.I.P.S. Pla Individualitzat per a la Pròpia Supervivència
- 30 de setembre, 18.30 hores
Taller d’escriptura col·lectiva a càrrec de Martí de la Malla
Forçar la màquina. Joc d’acceleració per a una major consciència
- 17 d’octubre, 12 hores
Taller participatiu per reflexionar sobre la velocitat i la sobrecàrrega
Mapeigs a destemps (finissage)
- 24 d’octubre, 12 hores
Activitat de tancament amb la comissària Angelica Tognetti
També s’han programat visites guiades amb la comissària:
16 de juliol, 18 hores
19 de setembre, 12 hores
8 d’octubre, 18 hores
Juan David Galindo Guarín (Bogotà, 1992) és artista, educador i mediador cultural establert a Barcelona. Signa amb el nom d’Un Juan. Explora com el capitalisme configura el subjecte contemporani, prenent-se a si mateix com a cas d’estudi a través del videoassaig, l’arxiu i la performance. És professor a la Universitat BAU. Ha presentat el seu treball al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia, Fabra i Coats, El Born Centre de Cultura i Memòria, Blueproject Foundation, Tangent Projects, la Cinémathèque de Toulouse i l’Instituto Cervantes de Dublín.
Consol Llupià García (Barcelona, 1983) és artista visual. Treballa amb la performance, el happening, la composició audiovisual i l’escultura. Va estudiar Belles Arts i un màster en Estudis Culturals i Arts Visuals amb perspectives queer. La seva pràctica artística és situada i connecta l’experiència quotidiana, els cossos interespècie, els afectes i la vulnerabilitat per investigar-ne les dimensions polítiques mitjançant metodologies bastardes. Entre els espais on ha desenvolupat o presentat la seva feina hi ha La Escocesa, Homesession, Arts Santa Mònica, La Capella, el CCCB, la Sala Amadís, la Sala Apolo, el Centro de Arte Contemporáneo Wifredo Lam i la Fundació Antoni Tàpies, entre d’altres. Els seus vídeos formen part de les col·leccions Hamaca i Arxiu O.V.N.I.
Ortésia Cabrera-Espuny (Amposta, 1989) és una escriptora, artista multidisciplinària i política catalana, així com comissària d’exposicions, músic, traductora, organitzadora i auxiliar administrativa. Neurodivergent, trans, rural, víctima d’abusos sexuals durant la infància, dona, catalana i de classe treballadora, és set voltes rebel, per expressar-ho a la manera de Maria Mercè Marçal.
Natalia Domínguez (Jerez de la Frontera, 1990) investiga les relacions materials i afectives dels paisatges postindustrials. Des d’una perspectiva especulativa, construeix espais transitoris per explorar els vincles entre allò humà i allò inanimat, tot atenent les contradiccions dels models de vida contemporanis. Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Granada i màster en Investigació i Producció Artística (UPV), ha exposat a la Biennal Climàtica (2026), al CAAC (2024) i a La Capella (2023). Ha desenvolupat residències a A.R. (Clermont-Ferrand), Fabra i Coats, Hangar, La Escocesa, Snehta Residency (Atenes), C3A (Còrdova), Fundació BilbaoArte, Matadero Madrid i PIVÔ (São Paulo).
Angelica Tognetti (Verona, 1994) és crítica d’art i comissària. Graduada en Estudis Literaris (UB), ha cursat el PEI del MACBA i el Màster en Filosofia per als Reptes Contemporanis (UOC). Codirigeix Fora de Camp i Bingologia radicale i ha codirigit la Sala d’Art Jove (2021–2023). Ha publicat en diverses revistes, com ara Situaciones, Re-Visiones, ADesk* i Bonart, i ha comissariat exposicions i tallers en institucions nacionals i internacionals com Fabra i Coats, La Capella, MACBA, Vilnius Graphic Art Centre (LT) i MACRO (IT). Va rebre una beca OSIC el 2022 i ha estat membre del jurat de LOOP, L’Alternativa i Encuentros de Arte Joven. Actualment desenvolupa projectes sobre salut mental en el context contemporani.