De capgrossos, nans, nanos, cabuts o cabeçuts n’hi ha arreu del país i de totes les mides i estils imaginables. Si bé aquesta tipologia de figures deriva d’una llarga tradició de màscares amb un fort pes en el món festiu, resulta difícil datar l’origen exacte dels capgrossos tal com els coneixem avui, ja que es desconeix en quin moment comencen a cobrir completament el cap de qui els porta, és a dir, el rostre i el clatell. Caricatorescos i, de vegades, irreverents, han evolucionat al llarg del temps sense perdre mai la seva força simbòlica i festiva.
Històricament, els capgrossos han estat companys inseparables dels gegants. Sovint obrien pas a la cercavila amb posat solemne; en altres ocasions feien seu l’espai amb xurriaques, fustes i bufetes, o eren portats per infants que els donaven un aire més juganer. Amb el pas dels anys, aquesta figura s'ha anat transformant: ha servit per homenatjar personatges, representar col·lectius o fins i tot convertir-se en una icona publicitària, sempre adaptant-se als temps sense deixar de formar part del batec de la festa.
Badalona compta amb capgrossos, com a mínim, des de finals del segle XIX. En una primera etapa van participar activament al Corpus i a la Festa Major, i a partir dels anys setanta la seva presència s’ha anat concentrant sobretot a les Festes de Maig. Malgrat que actualment només set capgrossos municipals es mantenen actius, Badalona ha vist ballar pels seus carrers més de cinquanta figures diferents al llarg de la seva història festiva.
A Capgrossos, a l’ombra dels gegants hem volgut mirar enrere i reconstruir aquesta història sovint secundària però imprescindible. L’exposició reuneix, de manera excepcional, capgrossos d’arreu del país idèntics als que havien existit a Badalona i que avui han desaparegut, per recrear parcialment les antigues comparses. Pas a pas, el visitant descobrirà què és un capgròs, quines tipologies existeixen, quina música i quins balls els han acompanyat i quins usos han tingut al llarg del temps. Una invitació a redescobrir les figures que, des de l’ombra, han obert camí a la festa.