| La història de Badalona es remunta al Neolític mitjà (3500-2500 aC), testimoniada amb restes arqueològiques trobades als barris de Llefià i Sistrells. En temps preromans, els ibers i laietans van establir assentaments propers, però el nucli urbà consolidat va sorgir al segle III aC, a l'època romana, amb el nom de Baetulo. Tenia una funció estratègica defensiva davant de l'avenç cartaginès. Des de llavors, i fins al segle VI dC, el comerç i la producció de vi conformen els pilars de la seva economia. Actualment, el Museu de Badalona acull part d'aquest llegat al lloc on es van trobar les antigues termes romanes, el 1954. | ||
| A l'Edat Mitjana, cap al segle X, malgrat les epidèmies i atacs enemics, la ciutat consolida un nucli urbà sobre un turó proper al riu Besòs i a les restes de l'antiga Baetulo, amb un casc antic amb desnivells i carrers estrets, el barri de Dalt de la Vila. Un eix viari connectarà aquesta zona amb el mar a on, amb el temps, s'hi assentaran alguns serveis comercials i administratius, incloent-hi l'Ajuntament, a la plaça de la Vila (1877). La proximitat al riu permet l'activitat agrícola i ramadera. En aquest període s'alça el monestir de Sant Jeroni de la Murtra (1416), lloc on Colom va ser rebut en audiència pels Reis Catòlics, l'abril del 1493, en tornar del seu primer viatge a Amèrica. |  |
|
 |
Durant el segle XIX, Badalona experimenta un primer creixement demogràfic a causa de la immigració procedent de l'interior de Catalunya. La inauguració de la primera línia ferroviària espanyola, entre Barcelona i Mataró el 1848, facilita aquest creixement i afavoreix la industrialització local. L’ocupació industrial de la zona de la façana marítima de Badalona perdura fins a final del s XX. Fàbriques com la del Cotonificio, Bòrax, Can Cros, la Cristaleria o la d'Anís del Mono, entre d'altres, impulsen els sectors tèxtil, químic i metal·lúrgic. Aquest llegat perdura encara en molts noms de barris, com el del Progrés, i el de places i carrers, com el d'Indústria. | |
| El segle XX va estar marcat per les consequències derivades de les dictadures. La postguerra va comportar un creixement urbanístic poc planificat en barris com La Salut, Llefià, Artigas, Sistrells, Pomar, Lloreda i Nova Lloreda, a causa d'una segona onada migratòria entre 1960 i 1975. Això va impulsar la creació de vàries associacions veïnals i de col·lectius socials que cercaven millorar les condicions de vida a la ciutat. Poc a poc la ciutat desmantetlla el seu passat industrial recuperant els espais ocupats per les antigues fàbriques i apostant pel seu potencial litoral. |  |
|
 |
La designació de Badalona com a subseu dels Jocs Olímpics del 1992 marca un nou període de transformació urbanística, amb projectes com la construcció del Pavelló Olímpic del Club Joventut de Badalona i la urbanització del barri de Montigalà. A finals del segle XX, es consolida la urbanització del passeig marítim connectant l'antiga zona industrial amb el nou Port de Badalona, inaugurat l'any 2005. | |
| Avui dia, amb gairebé 225.000 habitants, Badalona és la tercera ciutat més poblada de Catalunya i combina el seu llegat històric amb un desenvolupament urbà modern, amb la recuperació de les seves platges i la moderna urbanització del barri del Gorg. |  |
|
