Ma. Carme Guasch Darné

---

Carme Guasch i Darné (Figueres, 1928-Badalona, 1998). Llicenciada en Filosofia i Lletres per la UB (1945), professora de secundària i escriptora. La seva carrera literària s’inicia a la seva Figueres natal, cap als anys cinquanta, com a integrant del grup poètic que envolta la figura de Carles Fages de Climent, amb Pilar Nierga, Maria Àngels i Montserrat Vayreda. Durant els anys seixanta, al mateix temps que feia col·laboracions en la premsa, Guasch participa activament en l'organització anual de la Festa de Poesia, que celebrava Atenea, Agrupació de Cultura del Casino Menestral de Figueres, juntament amb els principals promotors d'aquesta: Carles Fages de Climent i Jaume Maurici. Tanmateix, Carme Guasch es presenta sovint a certàmens poètics i és així com l'any 1969 guanya el Premi Ciutat d'Olot de poesia. L'any següent obté la Viola d'Argent dels Jocs Florals de Manresa. A això seguiren altres guardons en els Jocs Florals de Perpinyà

El 1978 publica el primer poemari, Vint-i-cinc sonets i un dia, seguit de Amat i Amic (1985), Pràctica de vida (1993) i Interiors (1997). El 2005 l’editorial Columna va publicar la seva Poesia Completa. La poesia de Carme Guasch, com la seva única novel·la, és un tribut a la vida amorosa i conjugal, es delecta en la presència i sofreix l’absència de l’amic amat.

Paral·lelament comença a escriure narrativa, el 1984 publica la seva única novel·la, Trena de cendra, i el 1994 el primer llibre de contes, El llit isabelí. Posteriorment vindran premis importants de narrativa com el Narcís Oller (1987), i el premi Víctor Català (1988) per Situacions insulars.

Va ser una persona activa en la defensa de la llengua i la literatura catalanes i va col·laborar assíduament en diversos mitjans de comunicació malgrat que la seva activitat com a articulista no ha estat recollida en cap volum.

Família

Filla de Carme Darné, modista de barrets de senyora, i Antoni Guasch, mestre i empresari. Després d'estudiar el batxillerat a l'institut Ramon Muntaner, va manifestar el seu desig d'estudiar una carrera universitària. Els seus pares van accedir-hi amb la condició que s'instal·lés a la residència de les monges teresianes. Es va llicenciar en Filosofia i Lletres i immediatament va començar a dedicar-se a l'ensenyament, una vocació que va mantenir encesa durant tota la seva vida. Compaginava aquesta vocació amb la passió per la poesia, que es va iniciar a l'ombra del poeta Carles Fages de Climent.

L'any 1954 es va casar amb Antoni Soler, empleat de banca, amb qui havia coincidit en l'àmbit del teatre d'aficionat a la Catequística, ella com a autora i ell com a actor i director. El matrimoni va haver de marxar de Figueres per raons de la feina al banc i l'enyorament els va acompanyar en el seu periple per diverses poblacions catalanes. Carme Guasch exercia de mare de família i de professora, però sempre trobava temps per escriure poesia. La mort del seu marit, l'any 1982 i la seva jubilació, uns anys després, li van permetre una dedicació més intensa que va donar fruit en forma de novel·la, contes i reculls poètics.

Carme Guasch va caure malalta de càncer i va morir, després d'una valenta lluita, el 22 d'agost de 1998, quan es trobava preparant una gran festa per celebrar els seus setanta anys.

---

--

---

Vint-i-cinc sonets i un dia, 1978 Trena de cendra, 1984, novel·la. Amat i Amic , 1985 Situacions insulars, 1989 Pràctica de vida, 1993 El llit isabelí, 1994, contes. Interiors, 1997 Poesia Completa. Editorial Columna, 2005.

Carme Guasch i Darné (Figueres, 1928-Badalona, 1998). Llicenciada en Filosofia i Lletres per la UB (1945), professora de secundària i escriptora. La seva carrera literària s’inicia a la seva Figueres natal, cap als anys cinquanta, com a integrant del grup poètic que envolta la figura de Carles Fages de Climent, amb Pilar Nierga, Maria Àngels i Montserrat Vayreda. Durant els anys seixanta, al mateix temps que feia col·laboracions en la premsa, Guasch participa activament en l'organització anual de la Festa de Poesia, que celebrava Atenea, Agrupació de Cultura del Casino Menestral de Figueres, juntament amb els principals promotors d'aquesta: Carles Fages de Climent i Jaume Maurici. Tanmateix, Carme Guasch es presenta sovint a certàmens poètics i és així com l'any 1969 guanya el Premi Ciutat d'Olot de poesia. L'any següent obté la Viola d'Argent dels Jocs Florals de Manresa. A això seguiren altres guardons en els Jocs Florals de Perpinyà

El 1978 publica el primer poemari, Vint-i-cinc sonets i un dia, seguit de Amat i Amic (1985), Pràctica de vida (1993) i Interiors (1997). El 2005 l’editorial Columna va publicar la seva Poesia Completa. La poesia de Carme Guasch, com la seva única novel·la, és un tribut a la vida amorosa i conjugal, es delecta en la presència i sofreix l’absència de l’amic amat.

Paral·lelament comença a escriure narrativa, el 1984 publica la seva única novel·la, Trena de cendra, i el 1994 el primer llibre de contes, El llit isabelí. Posteriorment vindran premis importants de narrativa com el Narcís Oller (1987), i el premi Víctor Català (1988) per Situacions insulars.

Va ser una persona activa en la defensa de la llengua i la literatura catalanes i va col·laborar assíduament en diversos mitjans de comunicació malgrat que la seva activitat com a articulista no ha estat recollida en cap volum.

Família

Filla de Carme Darné, modista de barrets de senyora, i Antoni Guasch, mestre i empresari. Després d'estudiar el batxillerat a l'institut Ramon Muntaner, va manifestar el seu desig d'estudiar una carrera universitària. Els seus pares van accedir-hi amb la condició que s'instal·lés a la residència de les monges teresianes. Es va llicenciar en Filosofia i Lletres i immediatament va començar a dedicar-se a l'ensenyament, una vocació que va mantenir encesa durant tota la seva vida. Compaginava aquesta vocació amb la passió per la poesia, que es va iniciar a l'ombra del poeta Carles Fages de Climent.

L'any 1954 es va casar amb Antoni Soler, empleat de banca, amb qui havia coincidit en l'àmbit del teatre d'aficionat a la Catequística, ella com a autora i ell com a actor i director. El matrimoni va haver de marxar de Figueres per raons de la feina al banc i l'enyorament els va acompanyar en el seu periple per diverses poblacions catalanes. Carme Guasch exercia de mare de família i de professora, però sempre trobava temps per escriure poesia. La mort del seu marit, l'any 1982 i la seva jubilació, uns anys després, li van permetre una dedicació més intensa que va donar fruit en forma de novel·la, contes i reculls poètics.

Carme Guasch va caure malalta de càncer i va morir, després d'una valenta lluita, el 22 d'agost de 1998, quan es trobava preparant una gran festa per celebrar els seus setanta anys.