Isabel Graña Zapata (Badalona, 1964) és llicenciada en Filologia Hispànica i doctora en Filologia Catalana. Arxivera i gestora cultural, ha centrat la seva trajectòria en la recerca de la cultura i la literatura catalanes. És autora de diverses monografies, entre les quals destaquen L’acció pancatalanista i la llengua: Nostra Parla (1916-1924) (1995), La cultura a Mallorca (1840-1936) (1998), Els poetes de l’Escola Mallorquina i l’Associació per la Cultura de Mallorca (2007) i Maria Mayol i el Foment de Cultura de la Dona (2008).
També ha publicat pròlegs i estudis dedicats a figures com Maria Antònia Salvà, Joan Estelrich, Maria Verger, Joan Pons i Marquès, Maria Aurèlia Capmany, Salvador Espriu i Rosa Leveroni. Ha tingut cura de les edicions de L’obra poètica de David Sanahuja (2015) i de D. Sam Abrams, el compromís amb la literatura (2022).
Amb el pseudònim Bel Granya, ha desenvolupat la seva faceta poètica amb els reculls Anagrama de sal (2011), Mudar de pell (2016), Síndria esberlada (2020) i Escullera d’acer (2024).
L’acció pancatalanista i la llengua: Nostra Parla (1916-1924), 1995.
La cultura a Mallorca (1840-1936), 1998. Coautora, conjuntament amb Neus Real i Mercadal, de Dona i cultura catalana a Terrassa entre 1923 i 1936: Maria Verger, terrassenca d’adopció, 1997.
Ha tingut cura de l’epistolari de Miquel Ferrà, Cartes a Joan Pons i Marquès (1915-1947), 1997
