Fou un metge, doctor en ciències exactes, poeta i activista cultural català. Fill d’una família humil, cursà estudis de ciències exactes i de medicina a Barcelona. Exercí la medicina a Badalona, on fou un dels fundadors i membre degà del Cos Mèdic de Badalona.
Compromès amb la vida pública i associativa de la ciutat, participà en el Primer Congrés Catalanista (1880), promogué la creació de l’Escacs Club de Badalona i presidí diverses entitats. Destacà especialment la seva vinculació amb el Círcol Catòlic, del qual fou president i fundador de la revista Aubada (1917), que també dirigí.
Home de profundes conviccions religioses, desenvolupà una intensa activitat social i benèfica. Durant la Setmana Tràgica contribuí a evitar la destrucció del convent del Carme. Paral·lelament, conreà la poesia i obtingué diversos premis literaris. Part de la seva obra fou publicada pòstumament el 1928 sota el títol Llum d’Ideal. Poesies.
L’any 1955, amb motiu del centenari del seu naixement, Badalona li dedicà un homenatge públic. La ciutat també li ha dedicat un carrer en reconeixement a la seva trajectòria.
Llum d'Ideal. Poesies. Altés (Barcelona), 1928.
