La mística com a eina política. L'enginy i les lluites d'autores de l’ Edat Mitjana i del Renaixement

24 d'octubre a les 19 h

Per Marta Palacín

Dins del curs PENSAR I FER. Veus de dones en la Història de la Filosofia

El treball filosòfic de les dones ha estat silenciat i exclòs del panorama social al llarg de la història de la cultura occidental. Al Seminari de Filosofia d’aquest any ens proposem donar a conèixer les aportacions al pensament filosòfic d’unes quantes figures rellevants al llarg de la història, a la Grècia clàssica, al pensament medieval i renaixentista i al moviment il·lustrat, per centrar-nos finalment en quatre grans pensadores contemporànies.

En els darrers segles de la Baixa Edat Mitjana i l’inici del Renaixement coincideixen nombroses veus femenines dissidents, crítiques amb els representants del poder celestial i terrenal. Per a presentar-les, connectarem dos fenòmens consecutius on la mística va tenir cabuda, i la mostrarem com a recurs, en un enfocament des de la filosofia política i la història del pensament.

Començarem pel «beguinatge», amb la figura de Margarida Porete, cremada ella i la seva obra L’espill de les ànimes simples després de ser condemnades a causa de les seves crítiques a la corrupció eclesiàstica. Tot seguit relacionarem la persecució d’aquest moviment amb el sorgiment d’una hostilitat encapçalada per la literatura contra fèmina -anomenada la Querella de les dames-, que coincideix en el temps amb la crema de bruixes. Christine de Pizan, reacciona contra els atacs misògins i empra tot de recursos per a construir La ciutat de les dames, considerada una utopia protofeminista.

En aquest llibre, tres dames divines -Raó, Rectitud i Justícia-, li encomanen a Christine, per haver demostrat un gran amor pel coneixement de la veritat, la fundació d’una nova ciutat. Aquesta ciutat al·legòrica serveix a Pizan per combatre els arguments misògins de nombrosos autors, que seran contraargumentats per dones il·lustres, il·luminant així racons que havien quedat en l’obscuritat de la Història i aixecant un espai de memòria ple de referents.

Marta Palacín és llicenciada en Periodisme per la UAB, en Filosofia per la UB i Màster en Tradició Clàssica i Pensament Contemporani. Professora al Grau de Filosofia de la UB on imparteix Antropologia filosòfica i Història de la Cultura i dues assignatures més a la Universitat de l’experiència. Coordina el cicle de Cinema i filosofia. Docència a la UPC en l'assignatura d'Ètica, valors i gènere. És membre del seminari Educar-se en veu de dona i del comitè de l’Anuari filosòfic de la Societat Catalana de Filosofia a l’IEC, on organitza el cicle Pensar filosòficament.

Entrada lliure fins a completar l’aforament