Exposició «Demà hi haurà una lluna nova» de Michael Lawton

Per Michael Lawton, la naturalesa contraintuïtiva de l’abstracció li permet tenir una perspectiva més «real» sobre unes vides cada vegada més abstractes i irreals. Com la ciència-ficció, la creació de mons i universos personals l’ajuden a donar forma a allò que percep però que no sap expressar en paraules. Cada obra sembla un element més d’un gran cosmos personal. D’un món ple d’imatges que ens són familiars, però que no podem categoritzar ni anomenar.

Si fins ara vèiem diferents motius en una mateixa tela, ara només en veiem un, un de sol. Com un ídol. Com un símbol. Com una lletra. Aquests nous símbols esdevenen ara els únics protagonistes de les seves obres. Semblen símbols atàvics, d’un passat llunyà, mitològic, d’abans que existissin les nostres llengües contemporànies. Però, a la vegada, com un nou abecedari d’una llengua encara per descobrir

Nascut a Sheffield (Regne Unit), Michael Lawton és artista, escriptor i professor, i viu i treballa a Barcelona. Des de la seva arribada a la ciutat, ha realitzat residències a La Escocesa, Hangar.org i al Centre d’Estudis i Documentació del MACBA. Va exposar a la Sala Gran de La Capella en el marc de BCN Producció 2023-2024 i, recentment, ha presentat exposicions individuals a Ana Mas Projects i al Centre d’Art Maristany. Com a escriptor, ha publicat textos a The Journal of Contemporary Painting, The Happy Hypocrite i Antennae.

Com a artista, escriptor i investigador, la seva pràctica gira al voltant de l’abstracció i la narració. Li interessa especialment la relació entre allò literari i allò visual, la manera d’escriure sobre pintura i la forma com els textos s’insereixen i s’utilitzen dins dels espais expositius.