Feminisme i filosofía política: Carol Pateman

Per Emília Olivé

Dins del curs PENSAR I FER. SEMINARI DE FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA

La filosofia contemporània es revela com una manera activa de pensar i parlar sobre el llenguatge i la ciència, l’ésser de les coses i l’existència, l’humà i la societat. La seva finalitat —i la d’aquest seminari, coordinat per Pere Montaner— continua sent esquivar la incertesa i aconseguir una forma més lúcida, lliure i sàvia de viure.

El feminisme de segona generació va més enllà de la denúncia de les desigualtats socials experimentades per les dones al llarg de la història i a l’actualitat; també examina les estructures ideològiques profundes que situen inevitablement a les dones en desavantatge respecte als homes. El patriarcat és una d’aquestes estructures, i el contracte social —tan influent a l’hora de justificar les estructures polítiques d’Occident— és una altra. La pensadora anglesa Carol Pateman (1940) aposta per una teoria política general que no desqualifiqui injustificadament a les dones com a subjectes polítics. Cal subvertir la idea que l’esfera pública és exclusiva dels homes, mentre que les dones (regides per la seva biologia, la maternitat i la cura dels altres...) queden excloses de la vida pública. Per a Pateman, «el feminisme no es limita a afegir alguna cosa a les teories i tipus d’argumentació existents. Al contrari, el feminisme desafia la construcció patriarcal de la teoria política moderna».

Emilia Olivé és doctora en Filosofia i catedràtica de Filosofia (IES). Membre de la “Societat Catalana de Filosofia” de l’IEC on coordina un seminari sobre “Filosofia i Feminismes”. Alhora participa en diversos seminaris que recuperen les veus de dones en la filosofia i on s’aposta per fer “genealogia femenina”. Publica articles de filosofia i art des de l’any 91 a revistes especialitzades, a propòsit de Kant, Benjamin, Nietzsche, Sartre, Levinas, Heidegger, Simone Weil…, però també Pasolini, Lars von Trier, Leni Riefenstahl, els escriptors Jean Echenoz o Mouawad, el fotògraf Miroslav Tichy o la fotografia post mortem, i l'òpera (en clau de gènere). Darrerament, investiga el tema de la penetració del filantrocapitalisme en sanitat i educació en el nostre país (llibre pendent de publicació). Col·labora també en diaris digitals com El Nacional i la Directa perquè li apassiona l’anàlisi de la realitat i els seus “marges”.