Twitter Facebook Instagram Youtube

Conferència. Quan Badalona era Baitolo. Novetats en epigrafia ibèrica

Baetulo, el nom de la ciutat romana situada al Turó d’en Rosés (Badalona) i el seu entorn, el coneixem gràcies a les fonts antigues i l’epigrafia llatina del segle I dC. Tot i així, les emissions monetàries ibèriques de principis del segle I aC usen el topònim Baitolo, que designaria també, possiblement, tant el riu proper, com el poblat del Turó d’en Boscà, abandonat en paral·lel a l’ocupació romana. L’etapa de transició entre el món ibèric i el romà és poc coneguda arqueològicament, però l’epigrafia ibèrica pot ajudar a entendre-la millor. El corpus d’inscripcions ibèriques de Badalona és un dels més nombrosos amb més de 50 inscripcions, la meitat encara inèdites. Principalment, les inscripcions procedeixen de les excavacions de la ciutat i dels seus suburbis. De zones més allunyades, només coneixem un parell d’inscripcions sobre ceràmica provinent d’una sitja al peu del poblat del Turó d’en Boscà i l’estela de Can Peixau, descoberta a finals del segle XIX. La majoria de les inscripcions són esgrafiats curts i fragmentats sobre ceràmica campaniana de vernís negre amb els noms dels propietaris. En canvi, només disposem d’una inscripció sobre terra sigil·lada, que per ser de finals del segle I aC és considerada una de les més modernes del corpus ibèric, que documenta un nom ja romà: luki / Lucius. Les inscripcions més conegudes són les esteles de ḿlbebiuŕ i banduin que van aparèixer reaprofitades a la claveguera del cardo màxim, en les quals s’usen les fórmules (ar)ḿi i ebanen, típiques de l’epigrafia funerària. També cal destacar el segell sobre una etiqueta de plom amb el nom aiunildun i tres ploms monetiformes que imiten la marca dels sisens de bronze: be II. Entre les novetats d’aquests darrers anys que presentarem, destaquen dues fusaioles, una d’elles amb la inscripció més llarga del corpus de Badalona, encapçalada per l’habitual fórmula cultual neitin iunstir, un segell sobre un dolium amb el nom sencer del productor tautinildun, una ceràmica ibèrica amb el nom de la divinitat balkar i els dos primers segells sobre tègula del corpus ibèric. Finalment, cal destacar l’àncora amb el doble text baitolo, que tot i procedir d’un derelicte indeterminat de la Costa Brava, probablement es va fer a la ciutat i hi testimonia la presència d’armadors ibèrics. Conferència a càrrec de Joan Ferrer Jané  
Quan?

07/11/2023 de 19:00 a 20:30

(Europe/Madrid / UTC100)

On?
Museu de Badalona
Afegiu l'esdeveniment al calendari
iCal