La icona del bàsquet mundial, formada a l’històric planter del Club Joventut Badalona, s’ha confessat “badaloní de decisió” davant una plaça de la Vila plena de gom a gom
El jugador de bàsquet Ricky Rubio ha pronunciat avui des del balcó de la Casa de la Vila un pregó de les Festes de Maig 2026 molt personal i emotiu. Referent històric de la pedrera de la Penya, amb una trajectòria esportiva excepcional i reconeguda arreu del món, Ricky Rubio ha reivindicat Badalona com “la ciutat europea del bàsquet” i ha confessat sentir-se “badaloní de decisió”.
Davant d’una plaça de la Vila plena de gom a gom, Rubio ha recordat la seva arribada a Badalona amb 13 anys per jugar a la Penya, seguint els passos del seu germà Marc, i ha explicat que, després de viure durant anys fora, va decidir tornar a la ciutat “no només com a lloc on viure, sinó per créixer i fer-la créixer”, en referència a la tasca social que impulsa la seva Fundació des de Badalona.
Durant el pregó, el base català ha reivindicat el paper del bàsquet en la identitat badalonina i ha assegurat que “la Penya és la punta de l’iceberg”, però que sense els clubs i l’amor pel bàsquet existent a la ciutat no seria possible entendre Badalona. També ha defensat la necessitat de cuidar els espais esportius perquè infants i joves continuïn trobant en l’esport un lloc de convivència.
Rubio ha combinat tocs d’humor amb records personals de la seva joventut a la ciutat, evocant espais i moments molt vinculats a Badalona. En un dels moments més emotius del pregó ha tingut paraules molt especials per a la seva parella, Sara, i per a la seva mare, la Tona, recordant la importància de “cuidar dels nostres”. També ha posat en valor la tasca de l’Hospital Germans Trias i Pujol, Can Ruti, especialment en la investigació i la cura del càncer.
El pregoner també ha destacat el caràcter familiar de la ciutat i d’espais emblemàtics com el passeig de la Rambla, Dalt la Vila, la platja o el Museu de Badalona. “Per molt que Badalona sigui una gran ciutat, la sensació és que som un poble”, ha afirmat.
En el tram final del discurs, Ricky Rubio ha convidat a gaudir de les Festes de Maig. Ha fet referència a la salut mental i ha acabat amb un missatge d’estima i orgull de ciutat: “Badalona no és només un lloc, és una manera de sentir”, abans de cloure l’acte amb un “Visca la Penya i visca Badalona!”.
A continuació reproduïm les línies generals del text del pregó de Ricky Rubio” de les Festes de Maig 2026, sense les improvisacions que el pregoner ha afegit en directe.
“No vaig néixer a Badalona, vaig néixer al Masnou. No soc badaloní de naixement, soc badaloní de decisió. Després de veure món i viure molts anys fora, vaig decidir tornar a casa. Badalona no només com a lloc on viure, sinó per créixer i fer-la créixer. Seguint els passos del meu germà Marc, vinc a Badalona, al Badalonès i a la Penya amb 13 anys.
Badalona va ser un lloc segur on créixer i descobrir món. Records: tardes agafant “xuxes” a la Lluna, veient partits a Sant Pep o la Plana, tornant de la Carpa quan es feia de dia. Alguns dels meus millors amics els he conegut aquí. Sobretot, la Sara. Et volia donar les gràcies per fer que una vida complexa i diferent sigui tan senzilla. Gràcies per estimar-me tant.
Badalona és sinònim de bàsquet: és la ciutat europea del bàsquet. La Penya és la punta de l’iceberg, però sense tots els clubs i l’amor pel bàsquet d’aquesta ciutat, no seria possible. Hem de cuidar els espais per jugar: pavellons en condicions, pistes al carrer. Demano unes instal·lacions dignes per a tots els equips que hi ha de bàsquet a la ciutat.
Fa un any vam renovar la pista de Canyadó, la Gàbia, amb el meu gran amic Jordi Fernández. Recentment, ensenyant la tradició de Sant Jordi va tenyir Brooklyn de roses i llibres. Alcalde, et dono idees per a un nou pregoner: ell seria un molt bon candidat.
També demanaré més zones verdes i, jo que soc pare, més zones i parcs per a la canalla.
Viure fora em va fer veure i valorar les coses precioses que tenim a Badalona. Caminar per la Rambla és terapèutic. Per molt que Badalona sigui una gran ciutat, la sensació que tinc és que som un poble, som família de famílies.
Segles d’història com al Museu, que és magnífic. Tenim una platja meravellosa. Una muntanya on passejar. La seva gent i racons especials com Dalt la Vila. Allà hi haurà la nova seu de la meva Fundació. És on ens vam fer el primer petó amb la Sara de jovenets.
Podem estar molt orgullosos de tenir un dels hospitals més importants en l’àmbit europeu. Hi col·laborem activament. El meu pare sempre em diu que vaig ser un dels primers nadons en néixer allà a la maternitat. Potser sí que soc badaloní. Tota la feinada que fan al dia a dia, sobretot en la cura i investigació del càncer. Càncer, maleïda paraula — crec que tots coneixem a algú afectat. Record emotiu a la meva mare, la Tona: ‘Mama, crec que la nostra promesa d’ajudar l’estem complint’. Com ella ens deia: ‘Hem de cuidar dels nostres’.
Aquí estem per parlar de les Festes de Maig i donar el tret de sortida. Espero que gaudiu molt de les festes. Felicito als Bufons del Foc que fan 30 anys. Gaudiu dels Gegants, de la Cercavila petita, de la Cremada del Dimoni... Espero que les gaudim, les celebrem i que tots ens portem bé.
No vull acabar sense llençar un missatge d’un tema que a mi em va tocar molt de prop, que és la salut mental. Crec que avui en dia tots ens estem obrint perquè no sigui tan tabú. Recomano que no jutgem tant, que ens ajudem i sobretot que demanar ajuda no és de covards, és de valents.
Cuidem-nos els uns als altres. Badalona no és només un lloc, és una manera de sentir. Això no passa a tot arreu, i no ho podem perdre, perquè depèn de nosaltres. Si ho fem, Badalona continuarà sent casa.
VISCA LA PENYA I VISCA BADALONA!”