Aquest corredor intel·ligent de bus metropolità s’emmarca en la regeneració urbana de l’antiga N-II, que impulsen l’AMB i els municipis de Badalona i Sant Adrià de Besòs
L’alcalde Xavier Garcia Albiol ha remarcat la importància del treball conjunt de les administracions per “vertebrar el territori i dignificar un entorn que durant molts anys ha estat castigat”
Entre les actuacions previstes, Garcia Albiol ha destacat la importància de la transformació de la part inferior de la C-31 en una avinguda metropolitana, tot i assenyalar que és una solució temporal fins que l’autopista pugui desaparèixer
La remodelació de l’avinguda d’Alfons XIII que s’està executant des del mes de febrer permetrà que Badalona disposi del primer corredor de bus amb intel·ligència artificial de l’àrea metropolitana de Barcelona. Aquesta actuació està integrada en la transformació de l’antiga N-II, que actualment són les avingudes d’Alfons XIII de Badalona i Pi Margall de Sant Adrià de Besòs.
Aquest corredor intel·ligent de bus metropolità s’emmarca en la regeneració urbana de l’antiga N-II, prevista en dues fases i que inclou també la creació del laboratori d’innovació urbana i metropolitana de Can Rigalt, al municipi de Sant Adrià del Besòs. Aquest laboratori permetrà abordar reptes socials, urbans i climàtics.
Les actuacions estan impulsades per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i els ajuntaments de Badalona i Sant Adrià de Besòs per avançar en la transformació urbana, social i ambiental del Besòs a través del projecte IMPULS Besòs.
Tant a l’avinguda d’Alfons XIII de Badalona, com a l’avinguda de Pi Margall a Sant Adrià de Besòs s’implementaran diverses actuacions:
- Infraestructura ciclista que donarà continuïtat a la Bicivia, la xarxa pedalable metropolitana.
- Sistema pilot de semaforització amb tecnologia d’intel·ligència artificial, gestionat amb càmeres, per millorar la fluïdesa del transport públic i reduir els temps d’espera dels autobusos.
- Humanització de la rambla central i millora dels entorns escolars de l’avinguda Sant Salvador.
Tres eixos estratègics
El primer eix estratègic de l’actuació és el cívic, centrat en la millora del sotapont de la C-31 a la Gran Via Metropolitana, amb actuacions orientades a reforçar la connectivitat entre barris, millorar la mobilitat sostenible i dignificar l’espai públic en aquest punt de connexió entre Badalona i Sant Adrià de Besòs.
El segon eix estratègic és l’històric, que se centra en la transformació urbana del corredor de l’antiga N-II (avinguda d’Alfons XIII a Badalona i Pi Margall a Sant Adrià de Besòs), amb la implantació d’un corredor intel·ligent de bus metropolità i la creació del laboratori d’innovació urbana i metropolitana de Can Rigalt.
El tercer eix estratègic és el blau, que consisteix en la regeneració i naturalització del passeig fluvial en el tram Pollancreda - pont dels Passadors, que dona continuïtat al passeig fluvial del Besòs, amb nous usos socials i ambientals. En aquest àmbit hi ha tres intervencions rellevants:
- Regeneració i renaturalització del passeig fluvial superior i implementació de la Bicivia
- Instal·lació d’un nou sistema de drenatge urbà sostenible en zona inundable i implantació d’una microzona densament plantada d’arbres i vegetació autòctona.
L’acte de presentació de les actuacions ha comptat amb la presència de Xavier Garcia Albiol, alcalde de Badalona; Antonio Balmón, vicepresident executiu de l’AMB; Filo Cañete, alcaldessa de Sant Adrià de Besòs i Manuel Szapiro, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.
L’alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, ha celebrat que totes les administracions implicades en aquest projecte hagin treballat de manera conjunta, un fet que permet impulsar grans actuacions com aquesta, “orientades a vertebrar el territori i a dignificar un entorn que durant molts anys ha estat castigat per diferents circumstàncies”. Entre les actuacions previstes, Xavier Garcia Albiol ha destacat la importància de la transformació de la part inferior de la C-31 en una avinguda metropolitana. “La dignificació de la part inferior de la C-31 és important perquè es tracta d’un espai degradat”, ha assenyalat, “però, tot i això, aquesta no és la solució definitiva, sinó una solució temporal, ja que la veritable dignificació de les nostres ciutats passa perquè aquesta estructura que travessa el cor de Sant Adrià i Badalona acabi desapareixent”.
Antonio Balmón, vicepresident executiu de l’AMB, ha posat en valor la importància de les artèries interurbanes que connecten a persones, com és el cas d’aquest macroprojecte. Ha afirmat que “ la política local no hi entén de fronteres i l’AMB reforça aquests projectes compartits i treballa com a únic interlocutor en nom dels ajuntaments metropolitans per demostrar que la política pot ser útil”. “Ens dediquem a construir vides independentment de les circumstàncies i a fer que els espais tinguin una relació”, ha afegit.
Filo Cañete, alcaldessa de Sant Adrià de Besòs, ha afirmat que “aquest projecte compartit amb Badalona és una oportunitat clau per cosir els nostres barris i reforçar els vincles entre les dues ciutats. Volem transformar l’espai públic perquè sigui més amable, accessible i millori la qualitat de vida del nostre veïnat. La coordinació entre administracions locals i supramunicipals és imprescindible per sumar esforços, optimitzar recursos i donar una resposta eficaç als reptes comuns del territori”.
Context i antecedents
L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va posar en marxa el passat mes d’octubre del 2025 el projecte IMPULS Besòs, un pla d’actuació integrat (PAI) alineat amb l’Agenda Urbana de l’ens metropolità que permetrà seguir transformant aquest sector a partir dels 4 eixos d’acció de l’Agenda: social, ambiental, territorial i estratègic. El projecte preveu una inversió de 15 milions d’euros, 6 dels quals provenen del govern central i 9 seran assumits per l’AMB i els ajuntaments de Sant Adrià de Besòs i Badalona. Aquestes ajudes del govern d’Espanya, que s’emmarquen en les anomenades EDIL (estratègies de desenvolupament integrat local), es canalitzen mitjançant els fons FEDER 2021-2027.
A través d’una intervenció integral que combina renaturalització, digitalització i dinamització socioeconòmica, IMPULS Besòs es converteix en un model reproduïble en altres zones vulnerables del territori metropolità i en un referent de cooperació entre administracions i actors clau del territori.
Les actuacions transformadores s’estan portant a terme en 6 barris de Badalona (Artigas, el Remei, Sant Antoni de Llefià, Sant Joan de Llefià, Sant Mori de Llefià i Sant Roc) i 2 barris de Sant Adrià de Besòs (Sant Adrià Nord i Sant Joan Baptista).
“Reviu Besòs”: renaturalització de la desembocadura per millorar la resiliència metropolitana
El segon projecte rellevant que permet aquesta transformació del Besòs és el ReViu Besòs: la recuperació ecològica i paisatgística de la desembocadura del riu Besòs a Sant Adrià. L’actuació compte amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO), a través de la cofinanciació del Fondo Europeo de Desarrollo Regional (FEDER). El pressupost del projecte és de 2,7 M€, el 40 % dels quals provenen de fons FEDER i la resta estan cofinançats entre l’AMB i l’Ajuntament de Sant Adrià.
L’actuació ReViu liderada per l’AMB amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs forma part d’un projecte amb visió metropolitana de riu generant un corredor que conflueix a la desembocadura on es connecta amb el mar. El projecte es fonamenta en tres línies estratègiques, que són:
- Renaturalitzar el delta a través de solucions basades en la natura per potenciar la biodiversitat i els serveis ecosistèmics.
- Reorganitzar els recorreguts per a vianants i bicicletes amb l’objectiu d’evitar la sobrefreqüentació d’algunes àrees i alhora garantir la funcionalitat de la infraestructura verda i blava.
- Recuperar la desembocadura del riu com a connector ecològic estratègic per augmentar la resiliència del territori.
Els objectius específics d’aquesta proposta de transformació són els següents:
- Restauració ecològica i ambiental de la desembocadura del riu Besòs tenint present el canvi climàtic i els seus efectes.
- Consolidació de l’ecosistema deltaic com a element de la infraestructura verda i blava metropolitana, de manera que s’integri en aquesta xarxa ecològica i augmenti la resiliència.
- Millora dels beneficis ambientals compartits amb l’entorn urbà i reforç del contacte de la ciutadania amb la infraestructura verda i blava, en convivència amb les àrees de preservació d’hàbitats.
- Creació d’espais de participació entre les administracions i la societat civil en els àmbits de gestió del projecte.
- Transferència tècnica de coneixements i recomanacions per a la gestió adaptativa dels espais fluvials a escala metropolitana, i també estatal i internacional.
- Sensibilització i divulgació dels objectius, la metodologia i els resultats entre les persones que viuen al territori metropolità, especialment els habitants de Sant Adrià de Besòs.
Per fer possible tots aquests objectius, es parteix de la base de les propostes següents:
- Construcció d’un canal paral·lel al riu entre el final de la zona d’ús públic del Parc Fluvial del Besòs fins al mar. La seva funció és distribuir aigua al sistema i actuar com a barrera de protecció de zones de refugi de fauna.
- Restauració de les llacunes existents. Es recuperen i s’incrementen els espais inundables a la llera, on es restaura vegetació autòctona pròpia de marges fluvials i riberes.
- Creació de nous aiguamolls. La implementació de nous espais humits connectats al canal principal permetrà que l’aigua es reparteixi per la terrassa fluvial fins a arribar al riu. Aquesta estratègia té una doble finalitat: aportar nous petits ecosistemes i protegir part de l’espai per convertir-lo en refugi de fauna.
- Construcció d’una bassa d’aigua salina. Al marge esquerre del riu més pròxim al mar es planteja incorporar-hi una llacuna salina a través de l’excavació de terra, que faria aflorar aigua salada. Aquestes característiques propiciarien una vegetació adaptada, amb comunitats vegetals halòfiles, com les salicòrnies o les jonqueres, així com el desenvolupament d’animals com el fartet, una espècie amenaçada que ha desaparegut del Besòs, fet que podria ser una oportunitat de reintroducció.