Dades generals: Situació, clima i entorn
Badalona és una de les ciutats més antigues de Catalunya. Pertany a la província i a l'àrea metropolitana de Barcelona, a 10 km. de la capital.
Badalona és la tercera ciutat de Catalunya en nombre d'habitants, a més, de ser la dinovena en relació a la resta de l'Estat.
La nostra ciutat forma part de la Mancomunitat de Municipis i del Consell Comarcal del Barcelonès.
Dades generals
- Coordenades: Longitud E.2º 12' i Latitud N. 41º
- Superfície del terme municipal: 21 km2
- Superfície de la ciutat: 8,7 km2
- Nombre d'habitants: 217.663 hab. (1/1/2007)
Situació geogràfica
Badalona limita:
- Al nord-oest amb la Serralada de Marina (altura màxima 466,3 m.)
- Al sud-est s'obre al mar Mediterrani, i ocupa parcialment el delta del Besòs i els contraforts de la Serralada de Marina.
- Al sud-oest amb Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs.
- Al nord-est amb la comarca del Maresme.
El clima
Clima mediterrani, és a dir, suau, amb estius secs i càlids, a més d'un període més fresc en el qual pot haver-hi algunes gelades a l'hivern. Les pluges tenen una màxima en iniciar-se la tardor i més rarament durant la primavera. Els mesos més humits de l'any són l'agost, setembre i octubre. Els mesos secs són el febrer i el juliol.
La mitjana d'hores de sol a l'any és de 2.847 h.
La vegetació
A les zones de poca humitat trobem alzinars, pinedes, màquies, brolles i fenassars. A les àrees més humides se n'hi estableixen d'altres més exigents, pel que fa a l'aigua, com són rouredes i boscos de ribera, especialment. A la riera de Canyet, l'existència de plàtans testimonia el caràcter de camí d'entrada cap a muntanya, una funció que també fan altres rieres com: la dels Frares, la de Sant Joan, la de Matamoros, i la de Canyadó.
Badalona té un patrimoni forestal format pel Turó de l'Home, el Turó de fra Rafel, el Turó del Pi Candeler, i la Serra de la Malesa. Tots formen l'eix bàsic de la Serra de Matas. El Turó de Montgat i el de les Bateries limiten Badalona pel nord-est, mentre que la Serra de Collserola representa la unió per la zona del riu Besòs.
La costa
Prop de 5 km. de platja d'arena fina i daurada avalen un patrimoni natural que constitueix la base turística de Badalona.
Però, la nostra ciutat va necessitar temps per apropar-se a la mar, a causa del perill de les incursions pirates freqüents, que van provocar l'aparició de fortificacions i torres de defensa instal.lades en els masos i masies.
A la primera meitat del segle XIX la ciutat es mou des del Turó d'en Seriol cap a la costa, d'aquest moviment esdevé el barri popular de pescadors conegut com Baix a Mar, que ocupa la zona compresa entre l'avinguda Martí Pujol i el carrer d'en Prim. A mitjan del mateix segle existien 3 drassanes.
La Rambla és el passeig per excel.lència de Badalona, marcada pel perfil clàssic de les seves palmeres, que apareixen de manera paral.lela a la mar i creen el senyal d'identitat més característic de la ciutat. Un escenari que ha estat el testimoni de totes les generacions de badalonins. Una Rambla que ha vist passar personatges de la cultura catalana com Pompeu Fabra i Margarida Xirgu.
Com a conseqüència de la remodelació de la façana marítima, durant la segona meitat dels vuitanta, es va començar a construir el passeig marítim, que neix paral.lel a la Rambla, a l'altra banda del traçat ferroviari i que en un futur proper enllaçarà amb els trams costaners de les poblacions veïnes.
Les anàlisis que realitza el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya garanteixen l'estat excel.lent de la nostra platja.
Factors com la construcció del col.lector de Llevant, una gran infrastructura d'equipaments, la neteja continuada i la millora dels accesos han contribuït a recuperar la nostra platja.